Skip navigation

Tag Archives: Planos

Elements visuals. IMATGES

Els seus elements bàsics són: punt, línies, formes i colors. Amb aquests elements les imatges poden representar coses que existeixen i també coses que mai han existit.

Les característiques principals de les imatges són les següents:

  • Iconicitat o abstracció: segons que les imatges sigui o no un reflex de la realitat.
  • Figuratives: tracten de representar fidelment la realitat; p.e. una fotografia
  • Esquemàtiques o simbòliques: tenen alguna similitud amb la realitat. P.e. una icona que indica on estan les escales d’un magatzem.
  • Abstractes: el seu significat be donat per convencions. P. E. Les paraules d’un rètol.

No obstant això les imatges mai seran la realitat ha que diversos factors (enquadrament, llum) poden modificar-la. La màxima iconicitat la tenen els objectes, la màxima abstracció la trobem en les equacions i textos.

  • Denotació i connotació: les imatges difícilment seran monosèmiques, generalment  seran més o menys polisèmiques segons la seva ambigüitat, capacitat de suggestió i possibles interpretacions que suscitin.
    • Anàlisis denotatiu : Descripció de la imatge : Sobre un fons blanc hi ha 4 pomes… etc.
    • Anàlisis connotatiu: Informació suggerida : joc amb la fotografía i la fotografia com art.
    • Simplicitat o complexitat: Dependrà de la seva iconicitat, orgaització i relació entre els elements, el context… Les imatges complexes (que no sempre deuen la seva complexitat al fet de tenir molts elements) requereix més temps i més atenció per al seu anàlisi.
    • Originalitat o redundància: segons si els seus elements siguin nous o ja molt utilitzats i coneguts (estereotips). Una imatge massa original pot ser difícil d’interpretar pel receptor.

Elements sonors

Distinguim:

  • Música
  • Efectes de so
  • Paraules
  • Silenci…

Els plans

Els plans fan referència a la proximitat de la càmera a la realitat quan es realitza una fotografia.

Els principals plans que s’utilitzen, dels més llunyans als més pròxims són:

  • Plans descriptius (descriuen el lloc on es realitza l’acció)
  • GRAN pla GENERAL

Presenta un escenari molt ampli en el qual pot haver múltiples personatges. Hi ha molta distància entre la càmera i l’objecte que es registra. El més important és que es vegi bé l’espai, l’ambient, el paisatge en el qual les persones estan immerses. El gran pla general també pot adquirir un valor expressiu quan es vol destacar la solitud de les persones dintre l’entorn que els envolta. No convé utilitzar massa els plans generals perquè poden resultar avorrits i a causa de les reduïdes dimensions de la pantalla de televisió molts dels seus detalls no es poden apreciar.

  • Pla GENERAL

Presenta un escenari ampli en el qual es poden distingir bastant bé els personatges. Situa els personatges en l’entorn on es desembolica l’acció. Indica com és la persona que realitza l’acció i on està situada (actua com el subjecte d’una frase); no obstant això també pot mostrar diverses persones sense cap d’elles destaqui més que les altres. El pla general permet apreciar bastant bé l’acció que desemboliquen els personatges, de manera que també aporta un cert valor narratiu.

Quan s’utilitzen plans generals cal donar temps a l’espectador perquè pugui veure tts els elements que apareixen, de manera que el ritme del material audiovisual quedarà FLUIX. Convé no usar-lo en excés.

PLANS NARRATIUS (narren l’acció que es desenvolupa)

  • Plan SENCER:

És un pla més pròxim que pot tenir com límits de la pantalla el cap i els peus del personatge principal, que per tant es veu sencer. Aporta sobre tot un valor narratiu, ja que mostra perfectament l’acció que desenvolupa el personatge. El pla sencer també pot tenir cert valor descriptiu ja que permet apreciar les característiques físiques generals del personatge. No ens interessa el que hi ha darrera de les persones.

  • Pla  AMERICÀ:

És un pla mig ampliat que mostra els personatges des del cap fins als genolls. En aquest pla el que interessa sobretot és mostrar la cara i les mans dels protagonistes; per tant té un valor narratiu i també un valor expressiu. El pla americà s’utilitza molt en les escenes on surten personatges parlant i en les pelis western (per mostrar la pistola i cara dels personatges). Grabem el mestre.

  • Pla MIG:

Presenta el personatge de cintura per a dalt. La càmera està bastant prop d’ell. Aporta sobretot un valor narratiu, ja que presenta el verb de la frase. En canvi, l’ambient que li envolta ja no queda reflectit. El pla mig també té un valor expressiu ja que la proximitat de la càmera permet apreciar un poc les emocions del personatge.

És el tipus de plà més utilitzat. Com els plans mitjos no requereixen un temps massa llarg perquè l’espectador pugui captar els seus elements, tenen una curta durada i, per tant, proporcionen un ritme dinàmic a l’audiovisual. No obstant això, cal tenir present que el seu ús excessiu produeix una excessiva fragmentació de la realitat i obliga a l’espectador a recontruir-la.

PLANS EXPRESSIUS (mostren expressions dels protagonistes)

  • Primer PLA

Presenta la cara del personatge. La càmera està molt prop dels elements que registra. Aporta essencialment un valor expressiu a l’audiovisual. Serveix per a destacar les emocions i els sentiments dels personatges. Afegeix color i detall a la trama (representa un adjectiu de la frase). Sol tenir una curta durada i se sol intercalar amb altres plans, ja que aporta poca informació sobre el que fa al personatge i sobre l’entorn que li envolta.

  • Pla de DETALL

Mostra un objecte o una part de l’objecte o personatge. La càmera està situada pràcticament sobre els elements que registra. El seu valor depèn del context. Pot aportar un valor descriptiu, narratiu o expressiu. Els plans de detall solen tenir també una curta durada i s’intercalen amb altres plans que aporten més informació sobre el que fa el personatge i sobre l’entorn que li envolta. Igual que en els altres tipus de pla, cal evitar tallar a les persones per les seves unions naturals.

Exemples de plans:


Anuncios